El alcalde convergente de Argentona recoge firmas contra el CatSalut

Articulo publicado en Lavanguardia.com

Una de las primeras actuaciones del nuevo alcalde convergente de Argentona (Maresme) Ferran Armengol, es impulsar una recogida de firmas entre los 11.718 vecinos para protestar por la eliminación del servicio de atención continuada en el Centro de Atención Primaria, lo que obligará a los usuarios a desplazarse hasta el hospital de Mataró en determinadas horas.

Los grupos políticos de Argentona, CiU, PSC, Argencat, l'Entesa, Tots per Argentona, Partit Popular y CUP quieren mostrar su malestar y rechazo a la decisión adoptada por el Servei Català de la Salut de eliminar a partir del 1 de Julio el servicio de atención continuada en el CAP local. El alcalde Armegol ha explicado que la Directora Ejecutiva del Vallès Oriental y Maresme de CatSalut, Aurora Dueñas, informó el pasado 22 de junio de la medida, que atribuye al plan de reestructuración y ahorro de la sanidad pública que impulsa la Generalitat.

Con los recortes anunciados, el servicio médico en el CAP de Argentona sólo se dará de 8 a 21 horas y los sábados hasta las 17 horas. Fuera de este horario, los usuarios de la sanidad pública deberán desplazarse hasta el Hospital de Mataró, a unos 10 km. de distancia o acceder al servicio de urgencias domiciliarias a través del teléfono 061.

La medida, según el alcalde ha sido recibida con contrariedad ya que "el CAP de Argentona también da servicio a las poblaciones vecinas como Òrrius o Dosrius" mucho más alejadas de Mataró. Los recortes afectan a más de 18.000 personas de los tres municipios por lo que el edil también advierte de la responsabilidad en la que puede incurrir la administración ya que "en casos de urgencia vital, la distancia y el
tiempo de respuesta pueden ser cruciales". El propio Armengol critica la decisión del conseller de su partido: "no entendemos como se puede mejorar la calidad del servicio con este tipo de medidas".

Si el servicio de urgencias del CAP ya había recibido numerosas críticas ya que sólo disponía de un médico y un vigilante de seguridad, siempre habían destacado la calidad del servicio. "Aún con recursos insuficientes –apunta el alcalde- suprimen un servicio que era un ejemplo de buen funcionamiento y servicio", Por todo ello, Armengol pide
a las autoridades competentes una profunda reflexión ya que "un servicio no se debe valorar sólo por resultados económicos y estadísticos" por lo que es exigible "proteger el derecho a la calidad de nuestra sanidad".

La venta de hospitales públicos: pan para hoy y hambre para mañana

La noticia de que el gobierno del PSOE ha decidido traspasar la titularidad de los hospitales públicos de Catalunya al gobierno autonómico es una bomba contra el sistema público de Seguridad Social. Según informa la prensa, el traspaso de los centros sería la contrapartida a la abstención de CiU en la votación de la reforma de la negociación colectiva, de forma que el PSOE se habría comprometido a ceder la propiedad de los centros sanitarios, hasta el momento propiedad de la Tesorería General de la Seguridad Social.

El objetivo del gobierno de CiU es hacerse con la propiedad de los hospitales para poder venderlos y hacer caja, recaudar entre 300 y 400 millones de euros y, a continuación, pagar un alquiler a sus nuevos dueños para seguir utilizándolos.

Hay que recordar que los grandes centros sanitarios del estado español fueron construidos con cotizaciones sociales. Si se abre la veda y se cede al gobierno de CiU la propiedad de los centros ubicados en Catalunya, el resto de políticos de todas las autonomías se sentirán en su derecho de hacer lo mismo y dilapidar el patrimonio de la Seguridad Social. La Tesorería General de la Seguridad Social debe velar por lo que es patrimonio de todos los españoles e impedir su uso con fines de lucro.

Ante esta nueva agresión al sistema sanitario público, desde la Coordinadora Anti Privatización de la Sanidad hacemos un llamamiento a todas las organizaciones sociales, sindicales y políticas interesadas en detener esta nueva agresión a nuestros derechos, para defender nuestro patrimonio y la sanidad pública.

Pedimos a las organizaciones interesadas que contacten con esta Coordinadora para estudiar posibles respuestas conjuntas.

Articulo publicado en casmadrid.org

CONCENTRACIÓN VIERNES 1 JULIO EN CAP ALMEDA

DESPIDOS Y RECORTES "DE TAPADILLO"

Información recibida por correo electrónico.

Soy un trabajador del ámbito sanitario, y auque los recortes empezaron hace meses, en estos últimos dias, la cosa va a peor.

En los Especialistas de la C/Bellaterra, 41 de Cornellà, hoy han despedido al Dr. Kabbani (oftalmologo) y al Dr. Viza (otorrino) y la semana pasada se fué a la calle la Dra. Gonzalez (Reumatologa). Se oye que esto no ha hecho más que empezar. Todo esto sin mencionar administrativos, auxiliares de enfermeria y enfermeras que han dejado de renovar contrato.

Como en diciembre de 2010 la atención especializada se privatizó pasando a manos del nuevo Hospital Moisés Broggi, todos los despidos vienen de allí, y los responsables se esconden en despachos.

Os envio también esta información:

A l'Hospital de Sant Joan Despí Moises Broggi fins meitat de setembre tancaran quirófans i nomès els faran servir per operacions oncològiques i d'urgència.

Estan acomiadant quasi a tots els suplents que es van contractar per posar en marxa aquest hospital que tant ens ha costat aconseguir, aixó si, de "bon rotllo"

En quant als ambulatoris, las llistas d'espera cada vegada es fan mès grans.

I a Bellvitge, sense més comentari us paso la següent informació que m'arribat fa uns dies

RECORTES EN BELLVITGE:

JUNIO
22 y 23 de Junio - 28 camas cerradas
Desde el 24 de Junio - 56 camas cerradas (2 unidades)
Desde el 29 de Junio - 79 camas cerradas (3 unidades)

JULIO
El 1 de Julio - 128 camas cerradas (5 unidades)
El 2 de Julio - 146 camas cerradas (6 unidades)
El 3 de Julio - 170 camas cerradas (7 unidades)
El 4 de Julio - 170 camas cerradas (8 unidades). Se añade Hospital de Día..
Del 5 al 14 de Julio - 192 camas cerradas (9 unidades)
El 15 de Julio - 204 camas cerradas (10 unidades)
Del 16 al 23 de Julio - 224 camas cerradas (11 unidades)
Del 24 de Julio al 29 de Julio - 228 camas cerradas (12 unidades)
Del 30 de Julio HASTA el 1 de Septiembre - 286 camas cerradas (15 unidades)

SEPTIEMBRE
Del 2 al 5 de Septiembre - 282 camas cerradas (14 unidades)
El 6 de Septiembre - 282 camas cerradas (13 unidades). Se abre Hospital de día .
Del 7 al 16 de Septiembre - 250 camas cerradas (11 unidades).
Del 17 de Septiembre HASTA el 3 de Octubre - 218 camas cerradas (9 unidades)

OCTUBRE
El 4 de Octubre - 42 camas cerradas (2 unidades)

Lo siento pero ante esta serie de despropósitos, desde mi posición, no puedo permitirme el lujo de silenciar estos hechos que se llevan a termino de forma silenciosa para que no llegue a oidos de los interesados.

L’endarreriment social de Catalunya i Espanya

Artícle publicat per Vicenç Navarro a vnavarro.org

Aquest article analitza el gran endarreriment en despesa pública social de Catalunya i d’Espanya que les polítiques actuals del govern de la Generalitat (i del govern d’Espanya) estan empitjorant.
No hi ha plena consciència en els establishments polítics, econòmics i financers de Catalunya i d’Espanya de l’enorme endarreriment social de Catalunya i d’Espanya. Trenta-tres anys després de la fi d’una dictadura caracteritzada per una enorme insensibilitat social (quan el dictador va morir, Espanya es gastava només el 14% del PIB en el seu estat del benestar, molt menys que la mitjana dels països que més tard passarien a conformar la Unió Europea dels Quinze (UE-15), que era un 22% del PIB) Catalunya i Espanya continuen amb la despesa pública social més baixa de la UE-15 (Catalunya el 17,8% del PIB, Espanya el 21 %, la mitjana de la UE-15, 27%). No cal dir que Catalunya i Espanya han corregit part d’aquest dèficit durant el seu període democràtic. Així, Espanya va passar d’un 14% del PIB al 1975 a un 24% al 1993 (tot i que la UE-15 també va pujar d’un 22% a un 28%), retallant per la meitat el dèficit de despesa pública social entre Espanya i la UE-15 (passant del 8% del PIB a un 4%). A Catalunya els canvis van ser semblants, ja que el finançament de l’estat del benestar en aquell període depenia primordialment de la despesa pública social de l’Estat espanyol.

Però l’entrada d’Espanya a l’eurozona va frenar aquesta correcció del dèficit. La reducció del dèficit de l’estat (obligada per assolir el criteri de Maastricht) es va fer a base de reduir la despesa pública social, transferint-se els fons de les àrees socials a la correcció del dèficit estatal, seguint polítiques molt semblants a les actuals: retallades de despesa pública social per a reduir el dèficit de l’estat. És interessant assenyalar que llavors, com ara, l’altra alternativa per baixar el dèficit, augmentar els impostos, ni tan sols es va considerar. En realitat, els impostos van anar baixant durant el període 1996-2008, creant-se les bases per determinar el dèficit estructural de l’estat, que no va aparèixer en la seva dimensió real a causa de romandre ocult com a resultat del gran creixement econòmic i dels elevats ingressos a l’estat com a conseqüència.

A partir del 2003 a Catalunya i a partir del 2004 a Espanya, els governs d’esquerra van augmentar notablement la despesa pública social reduint el dèficit de Catalunya i Espanya amb la UE-15, aconseguint el 2007 la major reducció del tal dèficit social. Però fins i tot en aquell moment, la despesa pública continuava sent la més baixa de la UE-15. I aquesta situació s’ha anat deteriorant a partir de llavors, com a conseqüència de la crisi.

Un argument per explicar aquest endarreriment és que no hi ha recursos, la qual cosa no és del tot certa. Catalunya no és pobra. El seu nivell de riquesa representa el 110% de la mitjana de la UE-15. En canvi la seva despesa pública social per habitant és només el 73,3%. Si fos el 110%, Catalunya es gastaria 19.600 milions d’euros més. Aquests recursos existeixen. El que passa és que ni l’estat central ni la Generalitat els recullen. En conseqüència, Espanya i Catalunya són els països de la UE-15 que ingressen menys recursos a l’Estat, només una quantitat equivalent al 34% del PIB, comparat amb el 44% a la UE-15 i 54% a Suècia (el país que té un estat del benestar més desenvolupat).

Però a més de baixos recursos, la recollida d’aquests recursos és regressiva. Així, un treballador de la manufactura (que és el treballador més ben pagat a qualsevol país) paga en impostos el 74% del que paga el seu homòleg a Suècia. L’1% de renda superior a Catalunya, tanmateix, paga només el 20% del seu homòleg a Suècia. Si la política fiscal de Catalunya i d’Espanya fos la de Suècia, l’estat a Espanya (incloent la Generalitat de Catalunya) ingressaria 200.000 milions d’euros més dels que recull.

Això permetria no només cobrir el dèficit, sinó, més important, crear llocs de treball. El major problema, no només social sinó també econòmic que té Catalunya i Espanya, és la desocupació. Si Catalunya i Espanya tinguessin el percentatge de la població adulta que treballa en l’estat del benestar de Suècia (el 25% en lloc del 9%), es crearien gairebé 5 milions més de llocs de treball dels que hi ha ara, eliminant, per cert, l’atur (que és gairebé de 5 milions). I aquí està el quid de la qüestió. No és l’escassa despesa pública el problema, sinó els baixos ingressos a l’estat i la seva regressivitat. Aquest és el problema. Per cert, el dèficit fiscal de Catalunya versus Espanya (que s’ha de corregir) és només una causa menor del dèficit social de Catalunya, doncs aquest és molt més gran que el dèficit fiscal.

Article publicat per Vicenç Navarro al diari ARA, 19 de juny de 2011

Tancament del consultori Mèdic de la Colònia Güell

RELAT “TANCAMENT DEL CONSULTORI MÈDIC DE LA COLÒNIA GÜELL”

Els veïns i veïnes de la Colònia Güell ens vam assabentar que tancaven el consultori Mèdic aproximadament la primera setmana del mes de juny.

A partir d’aquí i ja com Associació de Veïns ens vam posar en marxa per tal d’esbrinar si el tancament era definitiu o era només un tema estival.

El primer pas que vam fer va ser demanar una reunió amb l’Ajuntament, per saber quines noticies tenien ells i que pensaven fer.

La reunió es va celebrar segona setmana de juny. D’aquesta reunió vam treure el compromís per part de l’Ajuntament de demanar una reunió urgent al CAT Salut i que nosaltres poguéssim estar presents per traslladar la petició dels veïns de la Colònia.

També a aquesta reunió l’Ajuntament ens va comunicar que ells tampoc tenien notícies del tancament del Consultori i que s’havien assabentat pel cartell que penja a la porta. Que ells creien que el consultori de la Colònia estaria en funcionament fins que es construís el CAP de Santa Coloma de Cervelló, solució amb la que l’Associació de Veïns no està d’acord ja que el problema de mobilitat pels veïns de la Colònia seria el mateix.

Aquí vam acordar far la reunió conjunta (Ajuntament, Associació de Veïns i CAT Salut).
14 juny. 1a. Reunió amb CAT Salut a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell.

A Aquesta reunió va assistir, Rosa Mª Serrasolses (CAT Salut), Albert Jové (ICS), Cecília Domènech i un altre company seu que no recordem el nom (CAP Moli-Nou, Sant Boi de Llobregat, Gerard Segú, Alcalde de Santa Coloma de Cervelló, Miquel Àngel Jansà, Regidor de Salut de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, Associació Veïns de la Colònia Güell i Associació de la Gent Gran de la Colònia Güell).

A aquesta reunió cada un dels implicats va mostrar les seves raons per defensar el tancament o no del consultori. Finalment sembla que hi ha una bona voluntat per trobar una solució de cara al setembre, deixant clar per part de CAT Salut que no poden assumir el cost del metge ni juliol ni agost.

Davant de la necessitat de poder cobrir un servei mínim per l’estiu, demandat per la quantitat de gent gran i amb malalties cròniques que hi ha i que tenen mobilitat reduïda, l’Ajuntament s’ofereix per mirar de trobar una solució econòmica al tema oferint-se per pagar una part del cost.

La Sr. Serrasolses deixa clar davant de la resta d’assistents que l’Ajuntament ja coneixia la situació de tancament del Consultori des de principis d’any i que ells miraran de portar les dades econòmiques per tal de saber quin és el cost del personal sanitari del consultori.
Al final de reunió la sensació és de que tothom està en una mateixa línia per trobar una solució de cara a l’estiu i arrencar negociacions per tornar al setembre amb certa normalitat. Convoquen altre reunió però per tractar temes econòmics entre l’Ajuntament i CAT Salut.

21 de juny. 2a. Reunió. Ajuntament de Santa Coloma.

A aquesta reunió en principi només havien d’assistir representants de l’Ajuntament, Rosa Mª Serrasolses (CAT Salut) i Albert Jové (ICS).

A última hora l’Ajuntament convida a l’Associació de Veïns a assistir, el que nosaltres acceptem.

A la reunió que es celebra a l’Ajuntament no tenim constància de quines persones assisteixen, des del primer moment (CAT Salut) no volen que l’Associació de Veins CG estigui present, i ens hem de quedar fora.

L’acord al que s’havia arribat de mirar de buscar una solució de cara a l’estiu i de poder negociar un servei de cara al setembre queda trencat i les propostes que presenta l’Ajuntament són rebutjades per CAT Salut.

La reunió acaba sense cap acord a la vista i sense solució per l’estiu estant previst el tancament per l’1 de juliol.

Des de l’Associació de Veïns volem trobar una solució consensuada amb tots els agents implicats, per tal de salvar un servei totalment necessari pel tipus de població que té la Colònia Güell.
Dels 570 assignats al Consultori de la Colònia, un 37% són Gent Gran de més de 65 anys o persones amb mobilitat reduïda, pel que es fa molt difícil el seu desplaçament a centres de fora del municipi. Aquestes dades són aproximades i ens les va facilitar Gerard Segú, Alcalde de Santa Coloma.

Des de l’Associació de veïns creiem que la retallada al consultori no és proporcional amb la resta dels municipis del voltant, ja que aquí afecta al 100% del servei, no sent una retallada del servei sinó una desaparició del mateix.

I considerant que sortiria infinitament més car haver de posar un transport sanitari que es fes càrrec de portar els malalts cap a d’altres centres que tenir el servei al Consultori, ja que estem parlant d’un servei de 3 hores de metge i infermera al dia.

Escrit de l'Associació per a la conservació de la Colònia Güell

EL ICS ANUNCIA QUE EL CIERRE DE PEDIATRIA EN ALMEDA ES PERMANENTE

El Instituto Catalan de la (in)Salud ya anunciado el cierre permanente del servicio de pediatría del Consultorio de Almeda a partir de cuatro de julio. El cierre no esta justificado, los argumentos del ICS no se aguantan. El ICS tiene cinco pediatras para atender a 4.000 niños, 1.205 en Almeda, la ratio de cada pediatra esta en 1.500 niños, matemáticamente los números no salen para cerrar pediatría en Almeda, salvo que no quieran despedir pediatras. Cuando se le dijo al ICS que tanto niño no caben físicamente en las instalaciones de Martí i Julia se nos contesto que era cuestión de agenda.

Vergonzoso, ¿en manos de quien estamos?